Alfredo Ruiz: Camins cap a la modernitat a les falles - Catàleg

Alfredo Ruiz: camins cap a la modernitat a les falles

IVAM / Generalitat Valenciana / 2023
comissariat / disseny expositiu / disseny editorial

VAL/CAS/ENG

La recent línia d’acció de l’IVAM entorn a les falles s’emmarca al Projecte Lab/IVAM – Ciutat, que pretén connectar el museu amb l’activitat i l’estudi cultural d’allò que passa al seu entorn local. L’objectiu és revalorar el marc històric de la festa i, així, dilucidar la seua influència al present i al futur de la celebració, necessàriament canviant atès el context sociopolític actual.

En eixa direcció s’ubica el present treball d’investigació sobre l’obra de l’artista Alfredo Ruiz Ferrer. Nascut en la ciutat de València en 1944 i format a l’ofici dels tallers fallers des dels tretze anys, va desplegar la seua obra casi ininterrompudament des de 1968 fins que va tancar el seu taller en 2002. Posteriorment, i fins 2013, només va tornar a plantar falles de manera molt puntual.

Pel camí, Alfredo Ruiz va passar de realitzar falles de l’estil barroc i grotesc heretat dels seus mestres —amb gran reconeixement públic— a trobar-se finalment en el minimalisme abstracte, incorporant per primera vegada a les falles referències als estils artístics de les avantguardes internacionals. Una progressiva depuració formal que va anar acompanyada del tractament crític de temàtiques socials profundes i que va possibilitar el debat al cor de l’espai públic. Aquest camí va ser el resultat inevitable de l’actitud sincera a la qual va dedicar la seua vida, buscant un llenguatge que finalment poguera suportar. Tota una batalla contra el barroc per a, en essència, poder cremar allò bell.

Amb la concepció de les falles com a regal oferit a la ciutat, Alfredo Ruiz sempre va ser captivat per l’espai públic, pel carrer, com el lloc on ser i compartir. Aquest espai, que traspassa les fronteres del museu, és el que el consagra com a referent imprescindible, pel valor d’obrir i possibilitar els camins. I tot això enmig d’aquest bosc geomètric.

Coordinació des del Museu
Sandra Moros, Irene Bonilla

Fotografies
Juan García (IVAM), Mirguel Lorenzo (IVAM), Ricardo Ruíz

Video
Raquel Cambralla

Col·laboren al video
Alfredo Ruiz, Ana Sopedra, Anna Ruiz, Giovanni Nardin, Reyes Pe, Ricard Balanzà, Miguel Hache, Miguel Arraiz

Altres col·laboradors
Manuel P. Bernat, Anna Ruiz

El projecte exposava i inventariava dibuixos i maquetes creats per Alfredo Ruiz, segons un recorregut cronològic.

7 juliol 2012
Radiografia 1

Haver introduït una proposta innovadora —alguns la consideren aberrant—, en un context on arcaisme i tradició són venerats com un Sant Patró, m’ha portat a haver d’escriure i documentar unes pàgines sobre aquest interessant i peculiar fer. Fer falles. Fer a qui li vaig dedicar quaranta-cinc anys, des que em vaig iniciar com a aprenent fins que les circumstàncies van fer que ho deixara l’any 2002. Com es podrà veure, aquesta evolució no va ser capritx, va ser una presa de consciència i la il·lusió d’una actitud inconformista. No he intentat mai canviar la festa, sinó plasmar una altra visió, un altre camí, més d’acord amb una voluntat sincera a la qual encara tinc fidelitat. Voluntat de desenvolupament i de modernitat i, també per què no, de compromisos.

Aquest compromís amb l’esdevindre creatiu i cultural va tindre i té els seus detractors: els conservadors dʼuna manera de fer. Pense que cada autor necessita les seues maneres per desenvolupar-se i, com és obvi, per comprendre açò cal estar obert.

Les falles tenen la virtut de regalar, de fer regals. Aquesta virtut de la qual ens parla Nietzsche en el seu Zaratustra. Una virtut que ens permet el dispendi artístic i el malbaratament creatiu. Aquesta virtut que té la falla permet la proximitat amb la gent, al carrer, l’espai públic de tots. Un espai públic pel qual pul·lulen diversitat de pensaments, caràcters i gustos molt particulars. Per a tots ells es fan les falles i perquè tots les entenguen i gaudisquen, tenim l’art, la diversitat manifesta de l’art, qualsevol que fora la seua estètica.
[...]

Alfredo Ruiz

Com a monogràfic, el llibre recull la vida i obra d'Alfredo Ruiz. El seu contingut s'estructura segons els eixos de l'exposició: la cronologia i el Bosc geomètric. Per això, alberga l'arxiu fotogràfic més destacable de la investigació, al costat de fotografies de l'exposició i de la cremà del Bosc geomètric, com a últim treball d'Alfredo. A més, inclou també el text d'investigació del comissari, reflexions de diferents autors, així com l'inventari de l'exposició.

D'esta manera, s'ha consolidat un monogràfic extens en contingut i el disseny editorial ha sigut una eina per a assegurar una comprensió senzilla de la trajectòria de l'artista per part de l'usuari. El llibre, com a objecte, mostra la personalitat d'Alfredo: és roig, geomètric i pur. Això és perquè la sèrie de falles roges de l'autor és, probablement, la que més li identifica. A l'interior s'alternen els jocs de pàgines i de tintes blanques i roges, canviant-se el gramatge del paper segons la naturalesa del contingut que es mostra.

Col·laboren
Nuria Enguita, Anna Ruiz, Álvaro de los Ángeles, Alejandro Lagarda, Albert Ferrer, Romà de la Calle, Vicent Borrego, Ricardo Ruíz, Alfredo Ruiz

ISBN
978-84-482-6878-7