Les falles sempre han sigut la suma de diferents disciplines. Fins i tot, des de l’oficialitat, es diferencien els guardons afegint un específic tan singular com enginy i gràcia. L’escultura, la pintura, el dibuix, l’humor, la literatura i, com resulta obvi, el disseny, són components fonamentals d’aqueixa arquitectura efímera tan arrelada en la nostra cultura mediterrània de foc i música. Però la festa ha anat més enllà, i ha iniciat un recorregut de col·laboració específica amb el disseny que ha donat una certa bolcada a la imatge dels monuments evidenciant aqueixa fusió disciplinar. La modernitat, les noves cal·ligrafies, la voluntat d’innovar, ha començat a formar part de la festa.
És veritat que allà per 1954 es va produir una primera anellada amb el que es va dir la falla de Dalí. Una experiència de fusió entre disciplines que no va resultar especialment efectiva però que, sens dubte, va obrir un camí que hui sabem que no té volta arrere. Aqueixa col·laboració entre artesania i disseny es va recuperar en els anys huitanta amb una trilogia en la falla municipal. Sento, Ortifus, l’escriptor Manuel Vicent i el modista Montesinos, amb l’artesà Manolo Martín com a comú denominador, van consolidar una realitat mestissa d’oficis que van posar en primer pla el compromís d’aquests amb la tradició per a fer de la festa una cosa diferent, nou, un producte arrelat en els corrents moderns del disseny.
La falla Quart-Palomar amb l’artista Alfredo Ruiz, entre 1996 i 2002, inicia una trajectòria irreversible que proposa una nova estètica i un nou compromís social en els monuments, augmentant l’abstracció i les referències a l’ètica. En aqueix sentit, des de principis d’aquest segle, cada vegada són més les falles que s’han compromés obertament amb el disseny abordant aquest paper els propis artesans (Anna Ruiz, Nituniyo o Mixuro són exemples) o incorporant a professionals de prestigi com Iban Ramón, Isidro Ferrer, Didac Ballester, Escif, i una llarga llista de dissenyadors que, en col·laboració amb artistes fallers, han completat una nova manera de conviure entre la falla i el disseny. La comissió de la falla Corona ha sigut pionera en aquesta trajectòria.
La pròpia falla municipal va tornar a partir de 2018 a recuperar aqueix compromís amb el present i ha desenvolupat una política nova d’interacció entre la falla i el museu, com un pas més en aqueixa progressió de la festa. De la mà dels mestres Latorre i Sanz, els artistes Okuda i Pichiavo van compondre monuments innovadors i, al mateix temps, es van exposar les seues obres en el Centre de Carmen en una mescla inèdita a la ciutat: art, museus i festa, de la mà, enriquint la festa.
Per això ara vol fer un zoom i girar la mirada cap a l’objecte dissenyat dins del que suposa la falla i així posar en primer pla el valor i el maridatge d’aquesta disciplina amb la nostra cultura festiva.
Comissariat
Rafael Rivera, Ricardo Ruíz
Coordinació des del CTAV
Pablo Peñín
Fotografies
CTAV
